Aresta Brucs de l’Agulla de l’Arbret

Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al cim de l’Agulla per gaudir d’una de les vistes més màgiques de tot el Serrat.

Aproximació:

Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret. La via s’inicia just al coll.

L1(IV)

La via comença just al coll. Hem de sortir en direcció una petita balma. Un cop hi arribem fem un curt flanqueig a l’esquerra i sortim amunt. Val la pena escalar sense preses per tal de gaudir cada un dels passos i dels còdols que anem trobant. La via va a buscar una balma molt evident que és on muntarem la primera reunió. 35 metres.

L2(IV+)

Sortim de la reunió per l’esquerra (no seguir les assegurances de la dreta que pertanyen a la via Om Mani Padme Hum). La sortida potser és un xic vertical, però de nou les preses són de somni. Continuem recte amunt fins arribar a un petit ressalt (pas clau del llarg) que superarem per l’esquerra. No hem de patir perquè el pas es troba molt ben assegurat amb una expansió. Continuem ara per terreny més inclinat; trobarem una reunió que no muntarem donat que la nostra es troba uns pocs metres més amunt. 40 metres.

L3(III+)

Només ens queda superar una darrera rampa de III que ens menarà a la darrera reunió. Aquesta tirada és neta, però les dificultats són inexistents. 15 metres.

Descens:

A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)

El que més m’ha agradat:

• 100% lògica.
• La via es troba ben assegurada, amb les expansions justes.
• Molt bona roca i dificultat molt assequible, la fan una bona candidata per tots aquells que comencen a fer vies com a primers de corda.

El que no m’ha agradat tant:

• Que la creuï la Om Mani Padme Hum. Personalment crec que és una via que no calia…